Publicat: 4 de juliol del 2026

Dissenyar la interfície d'IA ajustant-la a la intenció de l'usuari

Per què la modalitat correcta d'una interfície amb IA depèn del context de l'usuari, no del que sap fer el model

Persona usando el móvil con las manos ocupadas, ejemplo de desajuste entre interfaz y contexto de uso

Portem dos anys introduint una caixa de xat en cada producte que incorpora IA. Té sentit: els models s'entrenen amb diàleg, així que el xat sembla la interfície "natural". Però un article recent de Smashing Magazine planteja alguna cosa que a Bihotz venim defensant des de fa temps: la modalitat correcta no depèn del que sap fer el model, depèn del que necessita l'usuari en aquell moment concret.

L'article ho il·lustra amb un exemple senzill. Algú corre per una terminal d'aeroport, amb la maleta a una mà i el cafè a l'altra, i necessita saber a quina porta anar. L'app li demana que escrigui el seu localitzador en una caixa de text minúscula i després li respon amb un paràgraf sobre el motiu meteorològic de l'endarreriment. El número de porta està al final, enterrat. La entrada falla perquè exigeix alguna cosa que l'usuari no pot donar (escriure amb les mans ocupades) i la sortida falla perquè exigeix alguna cosa que tampoc pot donar ( llegir amb calma mentre corre).

Aquest desajust és el problema real. No és que el xat sigui mala idea, és que s'ha convertit en la predeterminada per comoditat de desenvolupament, no per ajust al context de l'usuari.

Dues preguntes abans de dissenyar qualsevol interfície d'IA

El framework que proposa l'article es resumeix en dues preguntes que convé fer-se abans de dibuixar res:

→ Quina modalitat pot usar físicament l'usuari per donar aquesta entrada? Mans lliures, mans ocupades, entorn sorollós, entorn silenciós.

→ Quina modalitat pot processar realment com a sortida? Una pantalla a la qual pot mirar amb calma, o una alerta que només pot percebre de reüll.

Les respostes canvien segons el moment del dia, no segons l'usuari tipus. Un tècnic de camp necessita veu i àudio mentre està penjat a un pal amb guants gruixuts, i necessita un dashboard visual en tornar a la furgoneta. El mateix usuari, dues modalitats diferents, segons el que està fent amb les mans i els ulls.

Què significa això per a un projecte d'ecommerce o marca

Traslladat al que fem a l'estudi: quan dissenyem un assistent de compra, un cercador conversacional o qualsevol feature amb IA per a un client, la pregunta no és "¿posem un xat?". És què necessita respondre aquest punt de contacte: una confirmació ràpida (botó, no text), una comparativa de producte (taula o filtres, no un paràgraf), un dubte obert i exploratori (aquí sí, el xat guanya).

El xat continua sent una eina vàlida i potent. L'error està a utilitzar-lo com a solució única quan la tasca demana una altra cosa.

Veure més notícies

Més articles recents per continuar navegant pel blog.